Activista política
“El meu germà, que a les hores era monjo de Montserrat, em va potenciar aquest desvetllament polític, i em va encaminar-per atzar, suposo- cap a Unió Democràtica de Catalunya”
La seva arribada a Barcelona i l'inici dels estudis a la Universitat, coincideixen amb els anys del final del dictador (1971 -1975); la clandestinitat, les assemblees, la repressió, els primers moviments democràtics i posteriorment la legalització dels partits polítics, l'efervescència de les primeres eleccions democràtiques (1977), les manifestacions, mítings, i la recuperació de la Generalitat.
La seva proximitat a les posicions de la democràcia cristiana, així com la relació amb Miquel Coll i Alentorn i Anton Cañellas, a les hores dirigents de la històrica Unió Democràtica de Catalunya, la porten a formar part del Consell Nacional d'Unió Democràtica, com a vicesecretaria i a presentar-se a les primeres eleccions generals (1977) com a número tres de la candidatura "Unió del centre i la democràcia cristiana de Catalunya" per la demarcació de Girona, on participa activament a la presentació arreu de les comarques gironines.
Poc temps després deixa el partit.
El seu fons personal sobre UDC està dipositat a la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.
La seva presencia a les llistes electorals, va ser motiu perquè el seu nom aparegués a la llista negra de candidats a ser afusellats després del cop d'estat del 23 de Febrer.
Revista Actual - Los que iban a morir el 24 F (pdf)
1979. Participa en la fundació del partit Nacionalistes d'Esquerra.
Nacionalistes d'Esquerra (NE) fou un moviment polític format el 1979 per grups i personalitats de tendència independentista i que es va dissoldre el 1984. La seva estructura era assembleària, i reivindicà el dret d'autodeterminació en un marc confederal, alhora que es definia com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc. Les seves figures representatives foren:
1995. Es presenta a les eleccions municipals a la llista d'Iniciativa per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona, com a presidenta de l'associació de dones periodistes, candidatura encapçalada per Eulàlia Vintró.
En els anys següents, la seva presencia en la política activa, no és coneguda, si bé, fidel als seus principis s'adhereix a tots els manifestos i actes reivindicatius relacionats amb la llibertat, la cultura, els drets laborals i la igualtat de gènere.
Intel·lectuals en suport de IcV (pdf)