Acte d’ homenatge
El dia 23 d’octubre de 2023 ,amb motiu del vuitanta-u aniversari de Montserrat Minobis, es va celebrar un acte d’homenatge al Museu del Joguet de Figueres.
Coordinat per la ADEC ( Associació per a la difusió del Patrimoni Etnològic i Cultural) ,van intervenir Joan Albert Argerich, Jordi Jordà, Carme Minobis, Rosalina Carreras , Mercè Gumbau, Jaume Guillamet i Agnès LLado.
Els parlaments van glosar la personalitat de la Montserrat, la seva vinculació a Figueres, els inicis de la seva carrera radiofònica i la seva trajectòria com a periodista, lluitadora per la igualtat de les dones, i la seva llavor com a capdavantera de moviments i associacions.
En un acte entranyable en el que es van poder sentir testimonis com aquests :
“Puc ben dir que les primeres lliçons de ràdio me les va donar ella. De fet Ràdio Popular es nodria de les veus teatrals del Patronat de la Catequística; gairebé tots havíem fet teatre, però la ràdio era una altra cosa: havies de saber comunicar sense imatge, únicament amb el to de veu, amb l'expressió; tot un repte, però un repte engrescador. Quan jo vaig començar, ella ja hi portava gairebé dos anys, ja tenia un aprenentatge en el que jo em podia emmirallar. A més a més, discretament, sempre tenia la ma estesa per ajudar-me.” ( Rosalina Carreras)
“Era una líder. Hi havia poques líders dones quan va començar la Montserrat, i no em refereixo a una líder que volia els focus, que l'enfoquessin amb ella i que li fessin els reconeixements, sinó que era una líder que et va acompanyant i que acabes formant part del seu equip, formes part de la seva trajectòria, formes part del seu projecte i, per tant, tens aquest sentiment de pertinença a alguna cosa que és útil, que t'acompanya i que et fa canviar el món.” (Agnès Lladó)
“A mi em feia una il·lusió especial sentir la veu de la Montse per la ràdio, perquè jo la coneixia, la Montse. Jo era llobató i ella havia estat la meva Akela. Encara que conservo a casa, la fotografia del dia que vaig fer la promesa allà al font de les creus, a Massanet, ella era la meva Akela.” ( Jaume Guillamet )
